Què regula la Proposició de llei
La iniciativa, presentada pel GP Comuns (BOPC 345, 10.11.2025) i tramitada en lectura única, modifica set articles de la Llei d'urbanisme per permetre que, a les zones de mercat residencial tensionat (ZMRT), el planejament urbanístic i les ordenances municipals restringeixin l'adquisició d'habitatges. En síntesi:
Els habitatges individuals només es podrien adquirir —«per qualsevol títol», incloent-hi compravenda, opció de compra, donació o herència— per destinar-los a residència habitual i permanent de l'adquirent (o de familiars fins al segon grau) en un termini de 12 mesos. Els edificis sencers només es podrien adquirir per destinar-los a lloguer d'habitatge habitual amb la renda limitada de l'art. 17.7 LAU. L'incompliment constituiria infracció urbanística molt greu, amb multes de fins a 1.500.000 €.
Els retrets de Junts, i per què el Consell els accepta
La sol·licitud de Junts qüestionava la iniciativa per raons formals (procediment de lectura única i autonomia local) i per raons materials (propietat, competències, llibertat d'empresa i seguretat jurídica). El Consell acull, per unanimitat, tots els blocs argumentals.
1 · La lectura única és improcedent (art. 138 RPC i art. 23.2 CE)
Junts al·legava que no es complien els requisits de naturalesa i simplicitat que habiliten aquest procediment abreujat. El Consell hi coincideix: la lectura única restringeix molt significativament el dret de participació dels parlamentaris (art. 23.2 CE) i, segons la seva doctrina estricta, ha de quedar reservada a textos breus i sense complexitat tècnica que no toquin matèries d'especial rellevància.
Aquí, en canvi, la norma fa una reforma substancial d'un sector important de l'ordenament (urbanisme, habitatge, dret civil, ens locals) amb afectació directa al dret de propietat i, sota una aparença urbanística, conté en realitat una regulació de dret civil tècnicament complexa. Les 49 esmenes i les 4 esmenes a la totalitat evidencien, a més, la manca de consens polític. El Consell matisa que, segons la doctrina més oberta del Tribunal Constitucional, el requisit de naturalesa se salvaria, però el de simplicitat no: la tècnica normativa emprada no és senzilla ni intel·ligible.
2 · S'ha vulnerat la participació dels ens locals (art. 85 EAC)
Junts denunciava que la tramitació havia impedit la participació de les entitats representatives dels ens locals, tot i que la mesura s'ha d'aplicar precisament mitjançant plans i ordenances municipals. El Consell ho confirma: el mandat imperatiu de l'article 85 EAC i l'article 117.4 RPC exigeixen escoltar preceptivament el Consell de Governs Locals o les entitats municipalistes quan una llei afecta directament els ens locals, també en lectura única. Com que no han estat escoltats, es vulnera l'Estatut, i el Consell recomana esmenar-ho en la tramitació en curs.
3 · La Generalitat envaeix la competència estatal (art. 149.1.8 CE i art. 129 EAC)
Junts sostenia que la matèria no es pot regular amb una llei administrativa o urbanística perquè és dret civil. El Consell hi dona la raó: malgrat la vestidura urbanística, l'article 1 —clau de volta de tota la norma— imposa prohibicions sobre compravendes, opcions de compra, donacions i successions mortis causa, és a dir, sobre el nucli essencial dels contractes i negocis jurídics entre particulars: l'autonomia de la voluntat i la llibertat de pactes (art. 1255 CC i art. 111-6 CCCat).
Imposar de facto una prohibició legal de realitzar aquests actes i negocis jurídics si no se sotmeten a una destinació concreta recau sobre les «bases de les obligacions contractuals», competència exclusiva de l'Estat.
Per això l'article 1, tots els preceptes instrumentals (art. 2 a 7) i les esmenes connexes no respecten l'article 129 EAC i vulneren l'article 149.1.8 CE. Ni tan sols les esmenes que limiten la mesura als grans tenidors canvien l'enquadrament competencial.
4 · Vulneració del dret de propietat i d'herència (art. 33 CE)
El Consell reconeix que garantir l'accés a l'habitatge (art. 47 CE i 26 i 47 EAC) és una finalitat legítima inscrita en la funció social de la propietat. Però la regulació no supera el test de raonabilitat perquè manca un just equilibri entre finalitat i sacrifici imposat. Els motius: l'abast és omnicomprensiu (tots els negocis onerosos i gratuïts, inter vivos i mortis causa, «per qualsevol títol»); s'aplica indiscriminadament a persones físiques i jurídiques, grans tenidors o no, i fins i tot a administracions i entitats sense ànim de lucre; afecta territoris on viu el 90% de la població; la vigència és indefinida (lligada a la pròrroga anual sine die de les ZMRT); les sancions són desproporcionades, i es remeten a normes municipals infralegals decisions essencials sense criteris legals, en contra de la reserva de llei de l'art. 53.1 CE. La memòria justificativa exigida al planejament no arriba «ni de lluny» al control de raonabilitat reforçat que el mateix Consell havia exigit al DCGE 5/2025.
5 · Vulneració de la llibertat d'empresa (art. 38 CE)
Junts argumentava que la norma restringeix la llibertat dels particulars d'emprendre activitats econòmiques i limita excessivament les empreses del sector. El Consell ho acull: la Proposició parteix d'un principi general de prohibició de tota finalitat econòmica que no estigui expressament autoritzada (no s'admetria ni la rehabilitació, ni la divisió horitzontal amb transmissió posterior, ni altres operacions), cosa que comporta «un desequilibri greu» entre beneficis perseguits i sacrifici imposat i afecta el nucli essencial de la llibertat d'empresa, restringida tant en l'objecte (només edificis sencers) com en l'activitat admesa (només lloguer d'habitatge habitual).
6 · Vulneració de la seguretat jurídica (art. 9.3 CE)
Junts denunciava una regulació basada en conceptes jurídics indeterminats —l'«especulació» ni tan sols es defineix a l'articulat—, contradiccions internes (la càrrega recau sobre l'adquirent mentre el venedor, que obté el guany, queda lliure), un règim sancionador sense regles d'imputació de responsabilitats, el silenci sobre el paper de notaris i registradors, i l'absència de règim transitori malgrat l'entrada en vigor immediata.
El Consell confirma aquests dèficits: terminologia inconsistent per designar els immobles afectats, manca de coordinació entre POUM i ordenances, llacunes civils irresolubles (com es formalitza el compromís de destinació, quins efectes té l'incompliment sobre la validesa del negoci, què pot fer l'adquirent incomplidor passats els 12 mesos) i cap procediment transitori. La norma, conclou, «manca de la suficient certesa i previsibilitat» i vulnera l'article 9.3 CE.
Les set conclusions del Dictamen
- La tramitació en lectura única vulnera l'art. 138 RPC i l'art. 23.2 CE segons la doctrina del Consell (per naturalesa i simplicitat); segons la doctrina del TC, es vulnera només el requisit de simplicitat.
- La tramitació vulnera l'art. 85 EAC per la manca de participació del Consell de Governs Locals o de les entitats municipalistes.
- Es formulen recomanacions de reforma de l'art. 138 RPC: admissibilitat i termini d'esmenes, llista de matèries excloses, precisió del requisit de simplicitat i audiència preceptiva als ens locals.
- L'article 1 i tots els preceptes connexos (i les esmenes) no respecten l'art. 129 EAC i vulneren la competència estatal sobre bases de les obligacions contractuals (art. 149.1.8 CE).
- Vulneren els drets a la propietat i a l'herència (art. 33 CE).
- Són contraris a la llibertat d'empresa (art. 38 CE).
- La Proposició vulnera el principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE) per manca de certesa i previsibilitat.
Totes les conclusions van ser adoptades per unanimitat dels nou membres del Consell.
Correspondència entre els retrets de Junts i el pronunciament
| Retret de Junts | Fonament jurídic | Resultat |
|---|---|---|
| Lectura única improcedent (art. 138 RPC) | FJ 2 | ✔ Acollit (Conclusió 1a) |
| Manca de participació dels ens locals (art. 85 EAC, autonomia local) | FJ 2 | ✔ Acollit (Conclusió 2a) |
| Invasió de la competència estatal en dret civil (art. 129 EAC / 149.1.8 CE) | FJ 3 | ✔ Acollit (Conclusió 4a) |
| Vulneració del contingut essencial de la propietat (art. 33 CE) | FJ 4 | ✔ Acollit (Conclusió 5a) |
| Vulneració de la llibertat d'empresa (art. 38 CE) | FJ 4 | ✔ Acollit (Conclusió 6a) |
| Vulneració de la seguretat jurídica (art. 9.3 CE) | FJ 5 | ✔ Acollit (Conclusió 7a) |
Context i observacions addicionals
El precedent europeu invocat i el matís del Consell
L'exposició de motius invocava mesures de Dinamarca, Malta, Finlàndia (Åland), Croàcia, els Països Baixos i el Canadà. El Dictamen examina aquests models i constata que la majoria es basen en excepcions permanents als tractats de la UE (protocols d'adhesió) o, en el cas neerlandès, en un sistema d'autorització prèvia amb excepcions molt més matisat que la prohibició general catalana.
La crítica al fenomen de la lectura única
El Consell aprofita el Dictamen per advertir del fenomen creixent d'utilitzar la lectura única per aprovar iniciatives extenses i complexes sobre qualsevol matèria, i lamenta que el termini de només set dies hàbils per dictaminar dificulti l'exercici adequat de la funció consultiva.
Què passa ara
El dictamen no és vinculant, però condiciona políticament la tramitació: si el Parlament aprova el text sense canvis, els vicis assenyalats —tots per unanimitat— serien la base natural d'un eventual recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. El Consell recomana, com a mínim, fer efectiva l'audiència als ens locals abans de la votació final.